6.1.1 El topònim

DICCIONARI ALCOVER-MOLL

COLOMER m.
|| 1. Lloc destinat a tenir-hi coloms (Gir., Andorra, Pallars, Ribagorça, Massalcoreig, Vendrell, Morella, Gandia, Mall.); cast. palomar. Colomers negú no trenc ne abeylars atressí..., e qui contra açò fa, és tengut del don a refer al senyor del colomer o del abeylar, Cost. Tort. III, xii, 3. Els estrumens de arar colomers paylers abeylers oliuars e molins en la dita pau stablim, Capítols de Cort, segle XIII (Anuari IEC, i, 315). Que niguna persona no gos tirar a coloms un tret de balesta prop de algun colomer, Mostass. Agual. 28 vo.
|| 2. Pis molt alt i dolent (Palma).
|| 3. El qui es dedica a criar coloms (Tortosa, Men.); cast. palomero.
Colomer: es troba en la toponímia com a nom de diferents partides de terra (termes d'Albiol, Vilaverd, Vilosell, etc.); també hi ha la vila per Colomers.
|| Llin. existent a Agres, Alacant, Alcoi, Alins, Argentona, Barc., Batea, Benafigos, Benassal, Beniarrés, Celrà, Cocentaina, Dénia, Monòver, Onil, L'Orxa, Ribesalbes, Vistabella, etc.
    FON.: kulumé (or., men.); kolomé (occ., Maestr., mall.); koloméɾ (Val.).
    ETIM.: del llatí colŭmbărĭu, mat. sign. || 1.

COLUMBARI m.
Edifici funerari romà, amb els murs plens de nínxols per a contenir les urnes cineràries; cast. columbario.
    ETIM.: del llatí columbărĭum, mat. sign.