Novetats anteriors

El país apareixia conreat per al plaer no menys que per a la necessitat; arreu l’útil era agradable...

Estem envoltats d’enginys destinats a estalviar treball i, tanmateix, disposem de molt escàs lleure autèntic.

M’agrada i em fascina el treball. Podria romandre assegut hores i hores mirant a altres com treballen.

L’ésser capaç d’omplir el lleure d’una manera intel·ligent és l’últim resultat de la civilització.

Qui menja una fruita hauria com a mínim de plantar-ne la llavor; i, si és possible, una llavor millor que la de la fruita que ha assaborit.

Una setmana en els rius Concord i Merrimack (1849)
Henry David Thoreau (1817-1862)

L’home es passa bona part de la seva vida seriós, intentant autoconvence’s que la seva existència no és absurda, mentre que nosaltres plantegem assumir aquesta evidència i ensenyar-lo a riure’s d’ella...

Els arbres... els oferien profusió de fruits que no calia de produir mitjançant el conreu, sinó que eren espontània contribució de la terra... Vivien nus, dormien en els prats, quasi sempre sense jaç, a l’aire lliure...

L’ordre social de les coses hauria d’invertir-se en certa manera: el setè hauria de ser el dia de feina en què l’home es guanyi el pa amb la suor del seu front; els altres sis, el seu descans dominical per a l’ànima i els sentits, per poder recórrer aquest ample jardí i beure dels subtils influxos i les sublims revelacions de la natura.

L’esperit comercial dels temps moderns,
considerant la seva influència
en el caràcter polític, moral i literari d’una nació
(Discurs de graduació a la Universitat de Harvard, 1837)
Henry David Thoreau (1817-1862)

Per què aquesta magnífica tecnologia científica, que estalvia treball i ens fa la vida més fàcil, ens aporta tan poca felicitat? La resposta és aquesta, simplement: perquè encara no hem après a usar-la amb seny.

1. Tota persona té dret al lleure, a la lliure elecció del seu temps lliure i a la protecció contra el treball.
2. Tothom té dret, sense cap discriminació, a gaudir de temps lliure diferenciat del temps dedicat a la satisfacció de les necessitats vitals, als desplaçaments o al propi perfeccionament.
3. En el gaudi del temps lliure tothom té dret a una remuneració equitativa i satisfactòria que asseguri per a ell i per a la seva família una existència conforme amb la dignitat humana, completada, si cal, amb els altres mitjans de protecció social.
4. Tota persona té dret, unint-se amb d’altres, a fundar entitats i a associar-s’hi per a la defensa del temps lliure.

Declaració universal dels drets humans (Esmena a l’Article 24)
Assemblea de l’ONU (París, 1948)

Prou saps que el treball mai no m’ha atret. Penso que la peresa i l’oci són les úniques virtuts que ens haurien pogut tornar al paradís perdut. Per això he treballat tan poc com he pogut.

Carta (juliol de 1984) a Xavier Benguerel (1905-1990)
Joan Oliver Pere Quart (1899-1986)

Però crec que hi ha una altra raó per reivindicar la utopia. La utopia apel·la a un dels aspectes més íntims de la humanitat: la capacitat de somniar. Representa la nostra capacitat de projectar-nos per sobre d’una realitat concreta i alliberar-nos de les constriccions d’unes circumstàncies específiques. Negar la utopia representa en darrera instància negar la possibilitat de millorar les coses i a nosaltres. La reacció correcta davant una utopia no és pensar que és molt bonica però que no succeirà, sinó pensar que precisament perquè és molt bonica caldria esbrinar què s’ha de fer perquè s’esdevingui.

Hi descrivia de manera esporuguidora la indústria en forma de vella matrona, amb la falda cenyida per un cinturó, les claus penjant-li d’un costat, les ulleres calades, sempre feinejant, sempre neguitosa, bronquinosa i estalviaire, mesquina i fatigosa. I qualificava de llastimós l’estat d’aquell qui s’ajup sota la seva fèrula i s’ha de guanyar el servil jornal amb la suor del seu front.

Anys d’aprenentatge de Wilhelm Meister (1795-1796)
Johann W. von Goethe (1749-1832)

¡Qué dulce es una cama regalada!
¡Qué necio, el que madruga con la aurora,
aunque las musas digan que enamora
oír cantar un ave la alborada!

¡Oh, qué lindo en poltrona dilatada
reposar una hora, y otra hora!
Comer, holgar..., ¡Qué vida encantadora,
sin ser de nadie y sin pensar en nada!

¡Salve, oh Pereza! En tu macizo templo
ya, tendido a la larga, me acomodo.
De tus graves alumnos el ejemplo

me arrastra bostezando; y, de tal modo
tu estúpida modorra a entrarme empieza,
que no acabo el soneto... de per... (eza)

No fer res és la primera i la més forta passió de l’home després de la de conservar-se. Si s’observés amb atenció, es veuria que, fins i tot entre nosaltres, es treballa per poder descansar; és també la peresa allò que ens fa laboriosos.

La pereza dicen que es don de los inmortales y, en efecto, en esa serena y olímpica quietud de los perezosos de pura raza hay algo que les da cierta semejanza con los dioses.

Per això veiem que els grans esperits de tots els temps concedeixen el màxim valor al lleure; perquè tant com val l’home val l’oci

Parerga und Paralipomena, Cap IV: Art del bon viure (1851)
Arthur Schopenhauer (1788-1860)

Es creu, també, que la felicitat rau en en el lleure, ja que treballem per tenir oci i fem la guerra per tenir pau.

La llum diürna més enlluernadora, la racionalitat a tot preu, la vida lúcida, freda, previsora, conscient, sense instint, en oposició als instints, tot això era només una malaltia diferent —i de cap manera un camí de retorn a la "virtut", a la "salut", a la felicitat... Haver de combatre els instints —aquesta és la fórmula de décadence: mentre la vida ascendeix, la felicitat és igual a instint.

Crepuscle dels ídols: El problema de Sòcrates (1888)
Friedrich Wilhelm Nietzsche (1844-1900)

Collige, virgo, rosas dum flos novas et nova pubes et memor esto aevumsic properare tuum, "Cull, jove, les roses mentre existeix la flor fresca i la nova joventut i recorda que així corre el teu temps"

Viure és la cosa més estranya del món, la majoria de la gent simplement existeix

El "treball" és, per la seva essència, una activitat no lliure, inhumana i insocial, condicionada per la propietat privada i creadora de propietat privada. L’abolició de la propietat privada no es farà realitat fins que no sigui concebuda com abolició del "treball".

Sobre el llibre de Friedrich List "El sistema nacional de economia política" (1845)
Karl Marx (1818-1883)

Es lastimoso que el trabajo surge ante la angustia de satisfacer necesidades básicas. Pareciera que los humanos no tienen mas remedio que trabajar o perecer. La solución no está en saber cómo volver a que todos trabajen igual que antes. La respuesta es lograr ocupar el tiempo del trabajo en libertades individuales y colectivas...
La inutilidad del trabajo está dada apenas se consideran temas de importancia.

El 2 de mayo "Dia Internacional del Ocio"
Agrupación de Crotos Libres (membre de la Fundació d'Al·lèrgia al Treball, fundada a Lisboa, el 1992)

L’ociositat no consisteix a no fer res, sinó a fer moltes de les coses que no resulten acceptades en els formularis dogmàtics de la classe dominant.

Apologia dels ociosos i altres ociositats (1877)
Robert Louis Stevenson (1850-1894)

No et preocupis per l’ahir: ha passat...
No t’anguniegis pel demà: encara no arriba...
Viu, doncs, sense nostàlgia ni esperança:
la teva única possessió és l’instant.

Ara o mai! Has de viure en el present, llançar-te amb cada onada, trobar en cada instant la teva pròpia eternitat. Els necis es queden amb les seves oportunitats com en una illa, mirant cap a l’altra riba. No hi ha altra riba; no hi ha més vida que aquesta, o una altra de semblant a aquesta. La bona terra es troba allà on sigui el bon granger. Agafa un altre rumb i la teva vida no serà més que una successió de lamentacions.

Una setmana en els rius Concord i Merrimack (1849)
Henry David Thoreau (1817-1862)

Isop, [aquell gran home,] veié el seu amo que pixava tot passejant-se. I ara, féu, que haurem de cagar tot corrent? Estalviem el temps; ens en resta encara molt d'ociós i de mal emprat.

Sólo vive quien mira
siempre ante sí los ojos de su aurora,
sólo vive quien besa
aquel cuerpo de ángel que el amor levantara.

Cada matí l’amistat recorre la terra per despertar els homes, de manera que puguin fer-se feliços recíprocament.

Recorre sovint la senda que mena al jardí del teu amic, no sigui que la mala herba t'impedeixi veure el camí.

Creixen el PIB i el comerç exterior, però la gent se sent menys feliç. Per què? Hem de canviar els esquemes. Ser feliç no pot ser viure més ràpid i treballar més hores.

En aquest món hi ha lloc per a tots. La terra, que és generosa i rica, pot subvenir totes les nostres necessitats.

...he comprès que tota la infelicitat dels homes prové d'una sola cosa: no saber-se estar en repòs en una habitació.

Entonces,
en lo alto de los pinos,
la pereza
apareció desnuda,
me llevó deslumbrado
y soñoliento,
me descubrió en la arena
pequeños trozos rotos
de sustancias oceánicas,
maderas, algas, piedras,
plumas de algas marinas.

Pero parece claro que, si a finales del siglo XXI seguimos persiguiendo algo llamado ocio, el lugar donde lo hallaremos será dentro de nuestra cabeza, que, para entonces, también habrá asumido el papel de corazón.

–I no obstant això, la vida és una cosa molt bella, no és veritat? –Això ja se sap.

Diàleg entre un venedor de calendaris i un transeünt (1832), d'Opuscles morals (1827-1835),
Giacomo Leopardi (1798-1837)

Edmond Gouncourt (1822-1896)

Abril de 2008

No hi ha com el no viure. L'home que es lleva tard
no es pica el dit ni es cremarà la cella.

Oda al piadós baró perfet (Sàtires, 1928)
Jaume Bofill i Mates, Guerau de Liost (1878-1933)

El treball pensa, la peresa somnia.

Diari (1887)
Jules Renard (1864-1910)

Juliol de 2008

Pel camí, recordo, em vaig aturar
a veure com el terrissaire treballava l'argila
humida, la qual, amb la llengua masegada
mormolava: a poc a poc, germà, a poc a poc, si et plau.

Rubaiat, "Quartetes"
Omar Khayyam (1048-1121)

Aquest cop, tanmateix, vindré amb el victoriós Dionís, convertint el món en una festa... No em sobra el temps...

Darrera carta (a Cosima Wagner)
Friedrich Nietzsche (1844-1900)

Octubre de 2008

Vaig examinar totes aquestes coses, i com els homes lluiten i perden la batalla, i com allò pel qual havien lluitat s'aconsegueix a pesar de la seva derrota, i com, quan això arriba, resulta ser diferent d'allò que es proposaven, i com altres homes han de lluitar per allò que ells es proposaven d'abastar sota un altre nom.

Un somni de John Ball (1886-1887)
William Morris (1834-1896)

Crec que la veritable manera d'anar al paradís seria aquesta: aprendre, abans, el camí de l'infern per evitar-lo.

Carta a Francesco Guicciardini (1521)
Niccolò Machiavelli, Maquiavel (1469-1527)

Març de 2009

El treball capitalista assalariat deshumanitza l'obrer, entristeix la seva vida...

Jean-Paul Sartre (1905-1980)

La felicitat no és un ideal de la Raó, sinó de la Imaginació

Immanuel Kant (1724-1804)

Desembre de 2009

No m’avorreixo enlloc, perquè considero que avorrir-se és insultar-se un mateix.

Diari (1893)
Jules Renard (1864-1910)

És quan dormo que hi veig clar,
foll d'una dolça metzina;
amb perles a cada mà
visc al cor d'una petxina;
só la font del comellar
i el jaç de la salvatgina,
–o la lluna que s'afina
en morir carena enllà.
És quan dormo que hi veig clar
foll d'una dolça metzina.

És quan dormo que hi veig clar (On he deixat les claus..., 1953)
J. V. Foix (1894-1987)

Maig de 2010

L'ideal de la calma es troba en un gat assegut.

Diari (1889)
Jules Renard (1864-1910)

Molts cops les utopies no són altra cosa que veritats prematures.

Alphonse de Lamartine (1790-1869)